El Tribunal Constitucional ha inadmès a tràmit el recurs d'una víctima de brutalitat policial durant la dictadura franquista. La sala segona del tribunal de garanties ha rebutjat estudiar les al·legacions de Francisco Ventura, que l'1 de maig del 1967 va ser detingut i represaliat en una manifestació a València, contra la decisió dels jutjats d'inadmetre i rebutjar les querelles i denúncies. Francisco Ventura Losada va ser detingut durant una manifestació i després traslladat a Madrid, on va ser torturat per la policia. Va complir diversos anys a la presó, on va arribar a protagonitzar una vaga de fam. En el seu cas, el jutjat número 2 de València i l'Audiència Provincial van tombar les intencions de Ventura i els seus advocats que es produís una investigació sobre els fets. El Ple considera que no hi ha lesió del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. La majoria dels magistrats ha considerat que no és necessari revisar ni matisar la doctrina elaborada a la interlocutòria del TC 80/2021. Contra la decisió han presentat el seu vot particular la magistrada María Luisa Balaguer i el magistrat Ramón Sáez.
Casos de tortura policial
Un altre cas sobre el qual el Tribunal Constitucional ha de decidir és el d'Ángel Almazán, un jove de 18 anys que va morir el 15 de desembre de 1976 com a resultat dels cops de la Policia Nacional, segons relata elDiario.es. Almazán va anar una manifestació contra el referèndum de la Llei de Reforma Política a la capital espanyola i va acabar morint uns dies després a l'hospital de La Paz. El seu germà Javier Almazán i la coordinadora Ceaqua van presentar una querella als jutjats de Madrid contra els quatre policies i Rodolfo Martín Villa —ministre de governació del moment— però el jutjat número 10 de Madrid i l'Audiència Provincial de Madrid van decidir rebutjar la investigació. Van portar el cas al Tribunal Constitucional tenint el cas de Gerardo Iglesias com a referència, que l'any 2021 va intentar sense èxit que el tribunal de garanties li donés empara davant la negativa d'un jutjat d'Oviedo d'investigar a un policia per detencions i tortures entre 1964 i 1974. El cas també va acabar rebutjant-se. Els magistrats van considerar que el jutjat d'Oviedo no podia aplicar de manera retroactiva un delicte de crims contra la humanitat que no existia a Espanya en aquell moment. A més, el Constitucional va apuntar “la prohibició de renunciar a la persecució i càstig penal dels atemptats contra els drets humans és una prohibició inexistent al temps dels fets denunciats”.
En el cas de Ángel Almazán, els familiars denunciaven delictes de lesa humanitat i homicidi. “Es va produir per motius polítics en un context de persecució per part de l'estat espanyol a totes les persones que consideraven dissidents amb el règim dictatorial imposat per Francisco Franco”, assenyalaven a la querella que apuntava els noms i cognoms dels tres policies que van trepitjar el jove quan estava a terra provocant-li lesions que li van causar la mort. El jutjat militar va obrir una investigació el 1977, però només es va limitar a prendre declaració a tres policies i no va citar testimonis de la pallissa. La querella va ser presentada el 2021 i el jutjat va reconèixer un delicte, però finalment va decidir arxivar el cas “no existeixen motius per a atribuir la perpetració del delicte a cap persona determinada”, va dir aquesta resolució. L'Audiència de Madrid va confirmar aquest arxiu poc després. Aquesta resolució va argumentar, entre altres coses, que en aquest moment no existia el delicte de lesa humanitat denunciat.
L'any 2009 la família va reclamar el reconeixement com a víctima sobre la base de la primera llei de memòria històrica. El Ministeri de Justícia va deixar per escrit que el jove madrileny va patir persecució i violència per raons polítiques i ideològiques, i va exigir una “reparació i reconeixement personal” per a ell.