Polítiques educatives

La fórmula d’èxit de Portugal per acabar amb el fracàs escolar

  • El país ha passat en pocs anys d’estar a la cua en matèria educativa a ser un dels principals referents europeus

  • La flexibilitat dels currículums i la reducció del nombre d’alumnes per aula són algunes de les claus de l’èxit lusità

La fórmula d’èxit de Portugal per acabar amb el fracàs escolar

Feed

4
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Corresponsal.

ver +

A la classe de la professora Glória Cardoso, a l’escola Sant Condestável de Lisboa, tan sols hi havia nou alumnes el curs 2021-2022 passat. Eren cinc nens i quatre nenes de segon de primària que, cada setmana, eren separats de la resta del seu grup per rebre una classe especial de portuguès. En una de les lliçons, per exemple, havien de reconstruir una història que havien llegit en la sessió anterior i que Cardoso havia dividit en diverses tires de paper perquè els nens les enganxessin a la seva llibreta de forma correcta. Durant el procés, la professora responia els seus dubtes, els refrescava la memòria i els ajudava de manera individualitzada

L’exercici formava part del projecte Mais Português, una iniciativa educativa destinada als alumnes que mostren més dificultats en la comprensió i expressió de la llengua. «A l’inici del curs fem un test individual per saber quins són els seus coneixements i, en funció dels resultats, formem els grups. Els que llegeixen correctament es queden a l’aula principal amb el seu professor, mentre que els que tenen més dificultats venen amb mi», explicava la professora. Durant gairebé una hora i mitja, els alumnes de Cardoso prestaven atenció, aixecaven la mà i seguien les seves instruccions

Més recursos

Més recursosEl projecte Mais Português està finançat amb els recursos que el Govern lusità destina als Territoris Educatius d’Intervenció Prioritària (TEIP), dels quals l’escola Sant Condestável forma part. Es tracta d’una iniciativa impulsada el 1996 pel Govern del llavors primer ministre António Guterres i destinada a combatre els alts índexs d’abandonament escolar registrats en aquell moment. El curs passat, el programa aportava recursos extres a 146 centres del país, ubicats en zones desfavorides econòmicament i socialment, per ampliar el personal i ser més a prop de les realitats familiars dels alumnes. 

El director de l’escola lisboeta, Luís Mocho, assegura que el programa TEIP ha sigut fonamental per reduir de manera dràstica la taxa d’abandonament escolar a Portugal, que el 1996 era de més del 40% i que en el primer trimestre d’aquest any va arribar al seu mínim històric, amb un 5,1%. «Cada escola és autònoma per decidir a quines finalitats destina aquests recursos. En el nostre cas hem fet un equilibri entre més docents i més tècnics, com psicòlegs, animadors d’esbarjo o pedagogs». La creació d’un gabinet de suport familiar, en un barri amb problemes socials i alta presència de famílies desestructurades, també ha sigut un factor decisiu per reduir la taxa d’abandonament escolar, segons el docent.

Bons indicadors

Bons indicadorsA més de prevenir l’abandonament dels alumnes a edats primerenques, Portugal ha registrat un avenç significatiu en l’informe PISA, que mesura el nivell educatiu dels principals països de l’OCDE. Segons l’última edició, realitzada el 2018, Portugal és un dels països que més ha millorat en els tres indicadors –llengua, ciències i matemàtiques– des de la primera edició, de l’any 2000. 

El professor de Ciències Educatives de la Universitat de Coimbra Carlos Barreira atribueix aquest èxit a diversos factors, entre els quals destaca la formació de professors i la continuïtat de les polítiques educatives al llarg dels últims anys. «Hem tingut polítiques públiques caracteritzades pel consens i la continuïtat. Són programes que existeixen des de fa temps i que hem aconseguit consolidar», explica.

Els experts assenyalen que la flexibilitat de les escoles per adaptar els currículums educatius, aprovada el 2018, també ha permès millorar els indicadors. Des d’aquell any, els centres escolars poden gestionar el 25% de les hores de classe setmanals i impartir matèries que estan fora del contingut obligatori. Tot i així, els investigadors Tiago Neves i Gil Nata, de la Universitat de Porto, destaquen la dificultat per atribuir un motiu concret als bons indicadors i assenyalen que encara hi ha marge de millora

Marge de millora

Notícies relacionades

Marge de milloraMalgrat que els centres TEIP han aconseguit reduir la taxa d’abandonament escolar, Neves afirma que els alumnes d’aquests centres no han aconseguit millorar de manera significativa el seu rendiment, en comparació amb la resta d’escoles. «El programa TEIP no ha contribuït a una millora dels resultats escolars, principalment en els exàmens nacionals, que són iguals per a totes les escoles. Això és una cosa problemàtica perquè, segons la nostra opinió, el programa no està complint integralment amb la seva funció compensatòria», assegura el professor.

Neves descarta, però, que actualment existeixi més facilitat per passar de curs. Una cosa que comparteix el president de l’Associació Nacional de Directors d’Agrupaments d’Escoles Públiques (ANDAEP), Filinto Lima. «Parlar de més facilitat és una crítica pèssima i cruel per als professors, que treballen de manera abnegada per fer el millor a les escoles. El que sí que està provat és que polítiques com els TEIP i la flexibilitat curricular contribueixen de manera important per reduir l’abandonament escolar i millorar l’èxit educatiu».

Temes:

Portugal